En Alemanya, la visió popular del Tractat de Versalles era molt negativa: sota la seva cobertura legal s'havia desmembrado el país, l'economia alemanya es veia sotmesa a pagaments i servituds als Aliats considerats abusius, i l'estat mancava de forces de defensa enfront d'amenaces externes, sobretot per part de la URSS, que ja s'havia mostrat disposada a expandir el seu ideari polític per la força. Aquesta situació percebuda d'indefensió i represàlies abusives, combinada amb el fet que mai es va arribar a combatre en territori alemany, va fer sorgir la teoria de la Punyalada per l'esquena, la idea que en realitat la guerra es podia haver guanyat si grups estrangers no haguessin conspirat contra el país, el que feia encara més injust l'ésser tractats com perdedors. Va sorgir així un gran rancor a nivell social contra els Aliats, els seus tractats, i qualsevol idea que pogués sorgir d'ells.La desmobilització forçosa de l'exèrcit fins a la força màxima de 100.000 homes permesa pel tractat (una grandària gairebé testimonial respecte a l'anterior) va deixar en el carrer a una quantitat enorme de militars de carrera que es van veure obligats a trobar un nou mitjà de subsistència en un país vençut, amb una economia en ple declivi, i tensió social. Tot això va afavorir la creació i organització dels Freikorps, així com altres grups paramilitars. La lluita dels Freikorps i els seus aliats contra els moviments revolucionaris alemanys com la Lliga Espartaquista (de vegades amb la complicitat o fins i tot el suport de les autoritats) va fer que tant ells com els segments de població que els donaven suport s'anessin inclinant cada vegada més cap a un ideari reaccionari i autoritari, del que sorgiria el nazisme com gran aglutinador a la fi dels anys 20 i inicis dels 30. Fins a llavors, havia estat un partit en auge, però sempre minoritari; un intent prematur si es fes amb el poder per la força (el Putsch de Munic) va acabar amb diversos morts, el partit il·legalitzat i Hitler en la presó. És durant aquest període d'empresonament que va escriure el Mein Kampf (La meva lluita), el llibre en el qual va sintetitzar el seu ideari polític per a Alemanya. El brou de cultiu existent a nivell social, combinat amb la Gran Depressió d'inicis dels 30 va fer que la feble República de Weimar no fos capaç de mantenir l'ordre intern; els continus disturbis i conflictes en els carrers van incrementar l'exigència d'ordre i seguretat per part de sectors de la població cada vegada més amplis. Sobre aquesta ona de descontentament i rancor, el Partit Nazi, liderat per Adolf Hitler es va presentar com l'element necessari per a retornar la pau, la força i el progrés a la nació. Els ideòlegs del partit van establir racionalitzacions que justificaven totes les idees que avui dia resulten controvertides en el seu ideari: la remilitarización era imprescindible per a lliurar-se del jou opressor de les antigues potències Aliades; la inestabilitat del país era ocasionada per moviments socials de base estrangera (comunistes) o grups de pressió no alemanys (jueus), culpables a més d'haver apunyalat per l'esquena a la Gran Alemanya en 1918; a més, Alemanya té dret a recuperar els territoris que van ser seus, així com assegurar-se el necessari espai vital per a assegurar el seu creixement i prosperitat. Totes aquestes idees van quedar condensades en el Mein Kampf.