Arse Conan Doyle.

Metge, novel.lista i escriptor de novel les policíaques, creador de l'inoblidable mestre de detectius Sherlock Holmes. Conan Doyle va néixer el 22 de maig de 1859 a Edimburg i va estudiar a les universitats de Stonyhurst i d'Edimburg. De 1882 a 1890 va exercir la medicina a Southsea (Anglaterra). Estudi en escarlata, el primer dels 68 relats en els que apareix Sherlock Holmes, es va publicar el 1887. L'autor es va basar en un professor que va conèixer a la universitat per crear el personatge de Holmes amb la seva enginyosa habilitat per al raonament deductiu. Igualment brillants són les creacions dels personatges que l'acompanyen: el seu amic bondadós i maldestre, el doctor Watson, que és el narrador dels contes, i el archicriminal professor Moriarty. Conan Doyle va tenir tant d'èxit al principi de la seva carrera literària que en cinc anys va abandonar la pràctica de la medicina i es va dedicar completament a escriure. Els millors relats de Holmes són El signe dels quatre (1890), Les aventures de Sherlock Holmes (1892), El sabueso de Baskerville (1902) i El seu darrer salutació a l'escenari (1917), gràcies als quals es va fer mundialment famós i popularitzar el gènere de la novel la policíaca. Va sorgir, i encara perviu, el culte al detectiu Holmes. Gràcies a la seva versatilitat literària, Conan Doyle va tenir el mateix èxit amb les seves novel les històriques, com Micah Clarke (1888), La companyia blanca (1890), Rodney Stone (1896) i Sir Nigel (1906), així com amb la seva obra de teatre Història de Waterloo (1894). Durant la guerra dels Boers va ser metge militar i al seu retorn a Anglaterra va escriure La guerra dels Boers (1900) i La guerra a Sud-àfrica (1902), justificant la participació del seu país. Per aquestes obres se li va concedir el títol de sir el 1902. Durant la I Guerra Mundial va escriure La campanya britànica a França i Flandes (6 volums, 1916-1920) en homenatge a la valentia britànica. La mort a la guerra del seu fill gran el va convertir en defensor de l'espiritisme, dedicant-se a donar conferències ia escriure àmpliament sobre el tema. La seva autobiografia, Memòries i aventures, es va publicar en 1924. Va morir el 7 de juliol de 1930 a Crowborough (Sussex). © eme